30/04/2015

• Dincat denuncia que el sistema actual no compta amb una oferta formativa adequada i el mercat de treball no els incorpora.

• Es llança aquest missatge a les portes del Dia Internacional del Treball.

A les portes del Dia Internacional del Treball, Dincat alerta sobre la situació dels joves ambdiscapacitat intel·lectual, un col·lectiu oblidat a l'hora d'afrontar el seu futur formatiu i professional i que, malgrat tenir reconeguts uns drets, no té les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans.

En l'àmbit de la formació, Dincat denuncia que no hi ha una oferta adequada perquè:l'oferta es concentra a l'àrea metropolitana de Barcelona, el que comporta un greuge per a la resta del territori; el nombre de places és insuficient i els joves tenen greus dificultats per aconseguir una titulació oficial que els ajudi a trobar la seva primera feina.

Pel que fa a les places, el departament d'Ensenyament ha ofert 446 places enfront dels 1.974 alumnes amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament entre els 16 i els 21 anys del curs 2012/2013 (últimes dades del departament). A més, els cursos específics del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) tampoc ofereixen prou places per cobrir el dèficit, només prop de 200 alumnes podran formar-se durant aquest any.

Sobre el problema de la titulació. Per una banda, els alumnes amb discapacitat intel·lectual que aconsegueixen el graduat de l'ESO no poden continuar formant-se. No tenen accés als cicles formatius perquè no hi ha una oferta adaptada i tampoc poden fer un PFI(Programa de Formació a la Inserció) perquè la normativa ho prohibeix. Per una altra banda, aquells alumnes que acaben tant el PFI com algun dels cursos del SOC no obtenen cap certificat oficial de professionalitat. "L'Administració ha d'aclarir la situació d'aquests joves i ha de definir itineraris formatius i ocupacionals per a les persones amb discapacitat intel·lectual" reclama Rosa Cadenas, presidenta de Dincat.

En l'àmbit laboral, només el 16% de les persones amb discapacitat intel·lectual treballen, el percentatge més baix en relació a la resta de persones amb altres tipus de discapacitat.

Precisament per la dificultat d'inserir-se al mercat de treball d'aquest col·lectiu, es van crear dos dispositius: els Centres Especials de Treball i els programes de treball amb suport en l'empresa ordinària. Tots dos estan afectats per les retallades en les polítiques actives d'ocupació dels últims anys. Per manca de pressupost, els CET no incorporen nous treballadors i els serveis de treball amb suport estan saturats.

Sense oportunitats als CET i sense suport al treball a una empresa, aquestes persones perden les dues úniques vies d'accés a la feina. "Els joves amb discapacitat intel·lectual tenen les mateixes dificultats que qualsevol altra persona, però a més, se'ls afegeixen les dificultats pròpies de la discapacitat i els prejudicis socials. Els suports específics són necessaris per apropar-se una mica a les oportunitats que tenen els altres ciutadans" recorda Cadenas.

Davant d'aquesta manca d'opcions, moltes persones que poden ser treballadores actives, amb capacitat laboral, es converteixen en usuàries de serveis assistencials per no quedar-se a casa.