M’agradaria compartir la meva experiència...

Em dic Ivette i tinc 22 dos anys, actualment estic a la meitat del meu servei de voluntariat europeu a la ciutat de Chemnitz (Alemanya) i encara hi ha dies que em pregunto a mi mateix com he arribat fins aquí. Doncs de fet cada dia tinc més clar que és una de les millors decisions que he pres fins al moment.

Conèixer un nou país és conèixer una nova manera de viure i de fer.

Gràcies a aquesta experiència, gràcies al EVS he tingut l’oportunitat de conèixer i compartir moments amb persones esplèndides, persones que han marcat la meva vida i amb les quals estic segura que hi mantindré una bonica amistat una vegada acabi el meu projecte.

A tots els que tingueu algun dubte de si fer un EVS o no, la meva resposta seria sí, sense dubte.

Considero que al món hi ha infinits llocs per veure i descobrir, i que si un té l'oportunitat ho ha de fe sense pensar-ho dues vegades. Per aquesta raó el projecte EVS et brinda una oportunitat de conèixer món, d’emprendre aquest bonic viatge de créixer com a persona, d’experimentar i viure.

“Viatjant no només coneixes nous racons, també et coneixes a tu mateix”.

Està clar que hi ha moments que trobes a faltar als “teus”, però en ple segle XXI la tecnologia ens brinda l’oportunitat d’estar en contacte les 24 hores del dia de manera instantània.

Des del meu punt de vista, aquesta experiència significa sortir de la zona de confort, i sortir-ne és començar a créixer.

Està clar que cadascú és diferent, però crec que és una experiència que tothom hauria de viure, i soc de les que pensen que sempre s’ha de dir sí a noves oportunitats.

Com he dit fer un EVS a Alemanya m’ha donat l'oportunitat de conèixer a persones molt especials..

Sobretot una d’elles, la meva companya del projecte, i també companya de pis, l’Anja, una noia d’Itàlia amb la que hem arribat a ser com a germanes, i amb la que em sento com si estigués a casa.

A més, el fet de viure en un altre país on la llengua és totalment diferent a la teva, et fa veure obligat a aprendre sí o sí una altra llengua, en el meu cas alemany. He de dir que no és fàcil.. Però que és la millor manera d’aprendre, vivint al mateix país i acostumar-se a escoltar i parlar amb persones natives.

Tot i això, he de dir que al marxar tenia els meus dubtes, sobretot perquè estaria lluny de la meva zona de confort; però això és el millor de l’experiència, això és créixer com a persona, posar-te un repte, i superar-lo. Simplement no seria la mateixa que sóc ara amb o sense aquesta experiència.

Encara em queden uns 5 mesos per endavant, però la veritat és que tot m’està passant molt ràpid, fet que significa que estic gaudint de veritat aquesta experiència.

Està clar que hi ha moments que trobes a faltar als “teus”, però en ple segle XXI la tecnologia ens brinda l’oportunitat d’estar en contacte les 24 hores del dia de manera instantània.

Des del meu punt de vista, aquesta experiència significa sortir de la zona de confort, i sortir-ne és començar a créixer.

Està clar que cadascú és diferent, però crec que és una experiència que tothom hauria de viure, i soc de les que pensen que sempre s’ha de dir sí a noves oportunitats.

Com he dit fer un EVS a Alemanya m’ha brindat la oportunitat de conèixer a persones molt especials..

Sobretot una d’elles, la meva companya del projecte, i també companya de pis, l’Anja, una noia d’Itàlia amb la que hem arribat a ser com a germanes, i amb la que em sento com si estigués a casa.

A més, el fet de viure a una altre país on la llengua és totalment diferent a la teva, et fa veure obligat a aprendre sí o sí una altra llengua, en el meu cas alemany. He de dir que no és fàcil.. però que és la millor manera d’aprendre, vivint al mateix país i acostumar-se a escoltar i parlar amb persones natives.

Tot i això, he de dir que al marxar tenia els meus dubtes, sobretot perquè estaria lluny de la meva zona de confort; però això és el millor de l’experiència, això és créixer com a persona, posar-te un repte, i superar-lo. Simplement no seria la mateixa que sóc ara amb o sense aquesta experiència.

Encara em queden uns 5 mesos per endavant, però la veritat és que tot m’està passant molt ràpid, fet que significa que estic gaudint de veritat aquesta experiència.

Com a últim consell i en cas d’aquells que tingueu dubtes de si marxar o no per estar lluny dels vostres, no us preocupeu, aquells que de veritat us estimen sempre estira’n amb vosaltres sigui a 10 km com a 3.000 km lluny.

Podria continuar escrivint i explicar mil i una raons per les que val la pena.. però penso que és millor que ho descobriu per vosaltres mateixos!